La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.[1] La longitud d'un objecte és la distància entre els seus extrems, la seva extensió linear mesurada de principi a fi. En el llenguatge comú s'acostuma a diferenciar entre altura quan hom refereix a una longitud vertical i amplària quan hom parla d'una longitud horitzontal; en aquest sentit també s'utilitza el terme llargària.En física i enenginyeria, el mot longitud és sinònim de "distància", i s'acostuma a utilitzar el símbol l oL per representar-la.
La longitud és considerada habitualment com una de les magnituds físiques fonamentals, en tant que no pot ser definida en termes d'altres magnituds mesurables. Tanmateix la longitud no és una propietat intrínseca de cap objecte atès que, segons la teoria especial de la relativitat (Albert Einstein, 1905) dos observadors podrien mesurar el mateix objecte i obtenir resultats diferents.
La longitud és una mesura d'una dimensió, mentre l'àrea és una mesura de dues dimensions (longitud quadrada) i el volum és una mesura de tres dimensiona (longitud cúbica). En molts sistemes de mesura la longitud és una unitat fonamental, de la qual en deriven d'altres. UNITATS DE LONGITUD
Hi ha diferents unitats de mesura que són utilitzades per mesurar la longitud, i d'altres que ho foren en el passat. Les unitats de mesura es poden basar en la longitud de diferents parts del cos humà, la distància recorreguda en nombre de passes, la distància entre punts de referència o punts coneguts de la Terra, o arbitràriament a la longitud d'un determinat objecte. La distància entre dos punts es pot mesurar amb l'ajut d'un regle graduat i es pot expressar en fraccions o en múltiples d'una determinadaunitat de longitud. Per mesurar un objecte es faria coincidir els extrems de l'objecte amb la graduació del regle i visualment apreciarem la mesura. Al Sistema Internacional d'Unitats (SI), la unitat bàsica de longitud és el metre i avui dia es defineix en termes de la velocitat de la llum. Elcentímetre i el quilòmetre, deriven del metre i són unitats utilitzades habitualment. A partir del micròmetre (nanòmetre, picòmetre,femtòmetre) ja no es pot utilitzar la llum visible per determinar la mesura d'un objecte a causa del problema de la difracció, per tant s'han d'utilitzar altres tipus de radiacions. Cal tenir en consideració que la llum visible té una longitud d'ona d'uns 500 nm (nanòmetres). En el cas de les distàncies extremadament petites, habituals en els camps de la química o la física atòmica, s'utilitzen estructures naturals com a patrons en comptes del metre, com per exemple àtoms, partícules elementals o nuclis atòmics que presenten longituds invariables. Unitats habituals són l'Àngstrom, el Radi de Bohr o la Longitud de Planck. Les unitats que s'utilitzen per expressar distàncies a la immensitat de l'espai, a l'astronomia, són molt més grans que les que s'utilitzen habitualment a la Terra i es basen en el temps que triga la llum en recórrer la línia recta que separa dos objectes, són entre d'altres launitat astronòmica, l'any llum o el parsec.
FOTOS
LATITUD
La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altreplaneta) i l'Equador. Es mesura en graus.Normalment per a mesurar l'angle es fa servir la lletra grega fi (φ).
La latitud proporciona la ubicació d'un lloc de la Terra, o d'un altre planeta, al nord o sud del seu equador.
Les Línies de latitud són línies horitzontals imaginàries que van d'est a oest (o d'oest a est) sobre els mapes (particularment quan s'utiliza la projecció Mercator) i que van ja sia cap al nord o cap al sud de l'equador. Tècnicament la latitud es mesura en graus (senyalats com °) des dels 0° a l'equador (baixa latitud) fins 90° als polss (90° N o +90° per al Pol Nord i 90° S o −90° per al Pol Sud). La latitud és aproximadament l'angle que marca el zenit i el sol a l'equinocci. L'angle complementari de la latitud s'anomena col·latiu.
Cada grau de latitud se subdivideix en 60 minuts, cadascun dividit en 60 segons d'arc. És a dir, la latitud s'expressa amb una notació sexagesimal, per exemple la latitud d'un punt s'escriuria com 41° 24′ 7" N (l'exemple és la ciutat de Barcelona).
La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.[1] La longitud d'un objecte és la distància entre els seus extrems, la seva extensió linear mesurada de principi a fi. En el llenguatge comú s'acostuma a diferenciar entre altura quan hom refereix a una longitud vertical i amplària quan hom parla d'una longitud horitzontal; en aquest sentit també s'utilitza el terme llargària.En física i enenginyeria, el mot longitud és sinònim de "distància", i s'acostuma a utilitzar el símbol l oL per representar-la.
La longitud és considerada habitualment com una de les magnituds físiques fonamentals, en tant que no pot ser definida en termes d'altres magnituds mesurables. Tanmateix la longitud no és una propietat intrínseca de cap objecte atès que, segons la teoria especial de la relativitat (Albert Einstein, 1905) dos observadors podrien mesurar el mateix objecte i obtenir resultats diferents.
La longitud és una mesura d'una dimensió, mentre l'àrea és una mesura de dues dimensions (longitud quadrada) i el volum és una mesura de tres dimensiona (longitud cúbica). En molts sistemes de mesura la longitud és una unitat fonamental, de la qual en deriven d'altres.
UNITATS DE LONGITUD
Hi ha diferents unitats de mesura que són utilitzades per mesurar la longitud, i d'altres que ho foren en el passat. Les unitats de mesura es poden basar en la longitud de diferents parts del cos humà, la distància recorreguda en nombre de passes, la distància entre punts de referència o punts coneguts de la Terra, o arbitràriament a la longitud d'un determinat objecte.
La distància entre dos punts es pot mesurar amb l'ajut d'un regle graduat i es pot expressar en fraccions o en múltiples d'una determinadaunitat de longitud. Per mesurar un objecte es faria coincidir els extrems de l'objecte amb la graduació del regle i visualment apreciarem la mesura.
Al Sistema Internacional d'Unitats (SI), la unitat bàsica de longitud és el metre i avui dia es defineix en termes de la velocitat de la llum. Elcentímetre i el quilòmetre, deriven del metre i són unitats utilitzades habitualment. A partir del micròmetre (nanòmetre, picòmetre,femtòmetre) ja no es pot utilitzar la llum visible per determinar la mesura d'un objecte a causa del problema de la difracció, per tant s'han d'utilitzar altres tipus de radiacions. Cal tenir en consideració que la llum visible té una longitud d'ona d'uns 500 nm (nanòmetres).
En el cas de les distàncies extremadament petites, habituals en els camps de la química o la física atòmica, s'utilitzen estructures naturals com a patrons en comptes del metre, com per exemple àtoms, partícules elementals o nuclis atòmics que presenten longituds invariables. Unitats habituals són l'Àngstrom, el Radi de Bohr o la Longitud de Planck.
Les unitats que s'utilitzen per expressar distàncies a la immensitat de l'espai, a l'astronomia, són molt més grans que les que s'utilitzen habitualment a la Terra i es basen en el temps que triga la llum en recórrer la línia recta que separa dos objectes, són entre d'altres launitat astronòmica, l'any llum o el parsec.
FOTOS
LATITUD
La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altreplaneta) i l'Equador. Es mesura en graus.Normalment per a mesurar l'angle es fa servir la lletra grega fi (φ).
La latitud proporciona la ubicació d'un lloc de la Terra, o d'un altre planeta, al nord o sud del seu equador.
Les Línies de latitud són línies horitzontals imaginàries que van d'est a oest (o d'oest a est) sobre els mapes (particularment quan s'utiliza la projecció Mercator) i que van ja sia cap al nord o cap al sud de l'equador. Tècnicament la latitud es mesura en graus (senyalats com °) des dels 0° a l'equador (baixa latitud) fins 90° als polss (90° N o +90° per al Pol Nord i 90° S o −90° per al Pol Sud). La latitud és aproximadament l'angle que marca el zenit i el sol a l'equinocci. L'angle complementari de la latitud s'anomena col·latiu.
Cada grau de latitud se subdivideix en 60 minuts, cadascun dividit en 60 segons d'arc. És a dir, la latitud s'expressa amb una notació sexagesimal, per exemple la latitud d'un punt s'escriuria com 41° 24′ 7" N (l'exemple és la ciutat de Barcelona).